Jean Durand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean Durand
Biografia
Naixement15 desembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1946 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1908 Modifica el valor a Wikidata –  1929 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0243796 Allocine: 13278 Allmovie: p20735 TMDB.org: 166041 Modifica el valor a Wikidata

Jean Durand (18è districte de París. 15 de desembre de 1882 - 10è districte de París, 10 de març de 1946) va ser un guionista i director de cinema francès.[1][2]

Biografia[modifica]

Jean Durand va ser primer periodista i dibuixant, després autor de cafè-concert. La seva trobada amb Georges Fagot li va permetre entrar a Pathé. Va començar allà la seva carrera com a cineasta l'any 1908, després es va traslladar ràpidament al Gaumont, on va reprendre la sèrie de Calino (personatge interpretat per Clément Mégé), després de l'abandonament per Roméo Bosetti.

Amb dues sèries noves, Zigoto (interpretat per Lucien Bataille) i especialment Onésime (amb el personatge d'Onésime interpretat per Ernest Bourbon), Durand obre la comèdia al burlesc més delirant i absurd. S'envolta d'un grup d'actors, que es diuen els Pouittes, on trobem, al costat d'actors com Joaquim Renez o Max Dhartigny, el cantant Raymond Aimos, el l'aviador Charles Nungesser, l'acròbata i domadora Berthe Dagmar (per cert, dona de Jean Durand) o el futur intèrpret de Buñuel i Renoir, Gaston Modot. Amb les seves pel·lícules i els seus intèrprets, Jean Durand està per davant de Mack Sennett i els seus Keystone Cops. També va rodar els primers westerns francesos amb el seu amic Joë Hamman.

Durand va continuar la seva carrera fins al final del cinema mut, el 1929.[3]

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

Director ajudant[modifica]

Referències[modifica]

  1. Francis Lacassin. À la recherche de Jean Durand. Association Française de Recherche sur l'Histoire du Cinéma. 2004.
  2. Rège, Philippe. Encyclopedia of French Film Directors, Volume 1. Scarecrow Press, 2009., p. 349
  3. Vegeu Francis Lacassin. Pour une contre-histoire du cinéma. Institut Lumière. Actes Sud. 1994.